MAPA CONCEPTUAL 2.3

Presento l’a-map, elaborat seguint el model d’argumentació de Toulmin, on he unit les aportacions de 4 a-maps diferents de les alumnes : Imma Arderiu, Montse Comas, Aina Mas i el meu, Gemma Vilar.
Des del meu punt de vista, la valoració d’aquesta activitat és molt positiva, ja que el model d’argumentació de Toulmin suposa un nou recurs metodològic i teòric molt vàlid per poder representar gràficament processos d’interacció comunicativa i d’argumentació

proves penjar mp3

2.1. CONCLUSIONS

Considero que, després de tot el que he exposat, està clar que en mi s’està donant un canvi conceptual. Aquesta pac consistia bàsicament en avaluar l’existència d’aquest canvi conceptual, però no ha estat una tasca senzilla. Tot i això, considero que és molt important aturar-nos a reflexionar sobre els nostres aprenentatges. Pensar que la realització d’aquesta pac és un pur tràmit per aprovar una assignatura no és correcte, va més enllà. És per això que m’agradaria destacar el rol del consultor en aquest procés: no és un transmissor de coneixements sinó que és el nostre guia. Al principi pot resultar “incòmode” no resoldre els dubtes a l’instant, rebre la resposta elaborada, però a la llarga és molt més interessant que el consultor sigui el nostre guia en el procés que requereix processar la informació, doncs l’aprenentatge no és quelcom automàtic. També m’agradaria destacar el rol dels companys. Si volem que el nostre aprenentatge sigui significatiu necessitem d’aquells que ens envolten, encara que sigui a través de la pantalla d’un ordenador. El sistema de treball d’aquesta assignatura és un clar exemple del triangle interactiu, on continguts, alumne i consultor estan interrelacionats.
Em sento responsable del meu aprenentatge i m’adono que està canviant la meva opinió sobre la importància de les TIC a l’escola, sobre la importància de l’autoavaluació i el meu rol de mediadora com a mestra que sóc.

2.1 CANVIS EN L'AVALUACIÓ INICIAL

En una activitat de la pac 1.1 (avaluació inicial) se’ns demanava que ens situéssim de 0 a 10 en una llista d’afirmacions referents a les NNTT. Com és normal, després del treball realitzat al llarg de la PAC 1 i l’inici de la PAC 2, la meva opinió sobre algunes d’aquestes afirmacions ha variat.


És per això que s’hi poden observar dues valoracions: l’antiga valoració,els canvis que he considerat oportuns (entre parèntesis) i una petita reflexió sobre aquest canvi d’opinió.



TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 6 (3) Tot i que segueixo pensant que un dels objectius de la tecnologia educativa és aquest, no és ni l’únic ni el principal, també ho són dissenyar, avaluar, aplicar i analitzar els processos d’ensenyament-aprenentatge.

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 8 (9) Continuo valorant positivament les aportacions dels companys, ja sigui al debat, al fòrum o amb missatges a la bústia personal. La lectura dels mòduls només ens proporciona una base que hem de treballar per arribar a un bon aprenentatge.

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement: 9 (0) Com ja hem parlat en el debat, els professionals de l’educació no ens basem en la transmissió del coneixement, es tracta de construir coneixement.

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 6 (1) És molt difícil que la tecnologia sigui neutral ja que depèn del context. Està influenciada per la societat, la cultura i la ideologia.

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 9 (10) Com he argumentat al llarg d’aquest treball, les aules de la UOC són vertaderes comunitats d’aprenentatge.

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 5 (3) Els debats permeten analitzar les opinions, tant les pròpies com les dels companys, comparant i fins i tot canviant la concepció. Així l’aprenentatge es va construint.


TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 6 (3) Discrepo força de la meva opinió inicial. El fet d’utilitzar les TIC no és l’objectiu final, sinó que el fet d’utilitzar-les assegura el nostre desenvolupament.

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 5 (8) No és el cas d’aquesta assignatura, on els debats són molt estructurats i permeten una participació intel·ligent i eviten la pèrdua del fil entre tants missatges; però a la majoria d’assignatures no sol existir una estructura.

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 6 (1) Les TIC són necessàries en l’aprenentatge de l’alumnat, però no com una eina de transmissió on l’alumne té un rol passiu, sinó com a eina que facilita la construcció de models que permeten l’assoliment de l’aprenentatge significatiu.



DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 6 (5) En aquest punt no discrepo tant del que pensava al principi, tot i que hauria de tenir en compte que el canvi social i el canvi tecnològic s’influencien mútuament.

PAC 2.1 A-MAP DEL CANVI CONCEPTUAL

Per poder elaborar un a-map sobre el meu canvi conceptual partint del model de Toulmin, he fet la següent argumentació :

Es obvi que hi ha diferències entre els mapes conceptuals elaborats. Si tenim en compte que el canvi conceptual és una transformació (modificació, evolució…) de l’estructura de la comprensió conceptual puc afirmar que en mi s’està donant un canvi conceptual respecte a l’elaboració dels mapes conceptuals que mostren els coneixements assolits sobre la relació entre CTS. Per poder arribar aquí, ha calgut un estudi individual del material de l’assignatura, un treball col·laboratiu amb els companys i consultor de l’aula (fòrum, blog, debat) i una avaluació, tant inicial (reflexionar sobre què sé) com posterior (que inclou les opinions tant dels companys com del consultor, a part de la reflexió pròpia). Tot això ha permès una reestructuració que no ha suposat cap trencament, sinó que pot qualificar-se de continuada. És evident que sense la reflexió continuada no hagués estat possible. Per tant, el canvi conceptual ha suposat per a mi una ampliació de coneixements. Els nous coneixements no han estat sumats als anteriors, sino que han permès una reelaboració.

PAC 2.1 : S’HA PRODUIT EN MI UN CANVI CONCEPTUAL?

En aquesta PAC es demana que reflexionem sobre el nostre propi procés d’aprenentatge, recapacitant primer sobre si s’ha produït en nosaltres un canvi conceptual, reflexant en un cmap aquest canvi i mostrant els canvis que s’han produït en l’avaluació inicial.

A què ens referim quan parlem d’un canvi conceptual? Les teories constructivistes entenen el canvi conceptual com el resultat de la interacció de models mentals amb una nova informació comprensible produint una nova reconstrucció d’aquests models. Hi ha hagut una reorganització de conceptes? És a dir: quan he trobat informació que no corresponia amb les meves teories l’he ignorat o he intentat reconciliar-la amb el que ja sabia? El canvi ha estat intencional? És a dir : en el moment que he estat conscient que la meva comprensió era inadequada he percebut la necessitat d’un canvi?

Tenint en compte això puc respondre afirmativament : en mi s’ha produït un canvi conceptual. He pogut reflexionar sobre què estic aconseguint amb aquesta assignatura, però no només sobre què aconsegueixo, també he pogut reflexionar sobre com ho estic fent i quins són els canvis.
Al realitzar l’avaluació inicial em vaig adonar que els meus coneixements sobre les noves tecnologies eren pocs i pobres. Per tant, el meu canvi ha estat intencional ja que vaig ser conscient de la meva manca de coneixements sobre la temàtica i em vaig comprometre a esforçar-me a comprendre i analitzar la nova informació a la que tenia accés. El fet de realitzar una avaluació inicial m’ha permés reflexionar correctament sobre el meu canvi conceptual. Com si no podria dir si hi ha hagut canvi si no existís la “prova” d’aquesta avaluació inicial?

El model mental del que disposava relacionat amb aquest tema, com ja he dit, era molt pobre i escàs. Aquest model ha variat. Tot i que em queda molt per aprendre m’adono que tinc ganes de saber-ne més. En el marc d’aquesta assignatura encara queda molt per treballar, ja que tot just hem fet la primera part. Fins al moment he llegit 2 dels quatre mòduls, he participat en el debat on he pogut interaccionar amb els companys, així com en el fòrum, he elaborat mapes conceptuals, etc. Tot el treball realitzat a la pac 1 m’ha permès fer més complex el meu model mental, incorporant nous conceptes, duent a terme una reestructuració.

En el canvi conceptual pren molta importància el context on adquirim els coneixements: segons el constructivisme el coneixement es construeix a partir de les interaccions amb el medi. Per tant, el context on es construeixen les idees és molt important. En aquest sentit, la comunitat d’aprenentatge que ha suposat l’aula de l’assignatura ha ajudat al meu canvi conceptual. He pogut aprofitar les habilitats dels meus companys, conèixer les seves aportacions, participar dels seus dubtes i aprofitar els seus aclariments, etc.

Una de les eines que permeten facilitar l’aprenentatge significatiu que he descobert amb aquesta assignatura és el programa Cmap. Cal destacar-ne la seva facilitat d’ús. Però crec que el més important és el treball previ que demana a l’hora d’elaborar els mapes conceptuals.

Fins al moment he realitzat tres mapes conceptuals i diversos a-maps per al debat, tot seguint el model de Toulmin. A continuació mostraré l’evolució del meu mapa conceptual:

Mapa 1 : avaluació inicialAquest mapa és molt senzill, doncs desconeixia força la relació entre CTS

Mapa 2 : fet després de la lectura de l’article de Domènech i Tirado
En aquest mapa es mostra un augment dels coneixements, però hi ha molt poques proposicions, no sabia com reorganitzar-los. Vaig tenir accés als coneixements, em vaig adonar que era necessari un canvi, una reestructuració, però encara em faltaven eines per organitzar-ho tot.

Mapa 3. : fet després de la lectura del mòdul 1 i el debat.
Aquest mapa és molt més complert i els nodes que enllacen els diferents conceptes són més elaborats i la relació de cada proposició és clara i descriptiva. Em va caldre reflexionar molt per poder fer-lo.

L’evolució seguida per l’elaboració dels mapes ha requerit una revisió i reorganització de les meves estructures de coneixement. L’aprenentatge genera novetat i implica una nova comprensió de la realitat.

Un altre “descobriment” que he fet amb aquesta assignatura és el format dels debats. Amb l’experiència que he tingut amb els debats a la UOC, utilitzaria una sola paraula per definir-los : embolic. Però no sempre és així, com he pogut comprovar en aquesta assignatura. L’esforç requerit per cada participació (premisses, desenvolupament, conclusions) per poder redactar arguments convincents, tot i que no sempre reflectissin la nostra opinió (doncs formàvem part d’un “bàndol”) ha suposat una ampliació de coneixements, fins i tot una reelaboració.

El tema principal que hem tractat és la relació entre CTS. Ara observo el meu primer mapa conceptual (o més aviat esquema) i veig com és una mostra clara del meu canvi conceptual. Entre el primer esboç i el mapa 3 hi ha molta feina : la lectura dels mòduls (necessaris per entendre els diferents enfocaments teòrics), el fòrum, el debat, etc. Això no vol dir que aquest ja hagi acabat, tot just estic en procés, però podria afirmar que el canvi conceptual és significatiu ja que compleix els principis que es postulen en el mòdul: actiu (m’he compromès en el procés d’aprenentatge, buscant i processant la informació), intencional (voluntari i actiu) col·laboratiu i conversacional (s’ha produït en un ambient de treball cooperatiu on els companys hem format una comunitat on es construeix coneixement), constructiu (la nova informació s’ha adaptat als coneixements previs modificant els esquemes conceptuals), contextualitzat (les activitats estan situades en tasques significatives del món real ) i, per sobre de tot, reflexiu (hi ha hagut una reflexió sobre el procés i els aprenentatges)

PAC 1,3 CMAP i conclusions

Aquest escrit pretén mostrar les reflexions fetes desprès de la lectura de Domènech i Tirado i el mòdul 1 de l’assignatura.
El procediment per fer aquesta miniactivitat de la PAC 1 ha estat llegir l’article, fer-ne un mapa conceptual (on es pogués observar la relació entre Ciència-Tecnologia-Societat-Educació), llegir el mòdul de l’assignatura i completar el mapa. Paral·lelament, calia participar en el debat de l’assignatura.
També s’hi pot observar com ha estat la participació en aquest debat i les conclusions a les que he arribat.
Tot això m’ha permès ampliar el meu bagatge conceptual referent a la temàtica estudiada, tal i com es pot observar a les conclusions

ELABORACIÓ DEL MAPA DE CONCEPTES

Prèviament al treball d’aquesta activitat, vaig fer un esquema inicial sobre la relació entre C-S-T-E. Revisant-lo me n’adono de quant he après amb aquesta activitat, de fet, el que vaig fer va ser un simple esquema. Són molts els conceptes que l’han ampliat : societat de la informació, postures deterministes, etc.
Posteriorment, després de reflexionar sobre la lectura de l’article de Domènech i Tirado (2002) vaig iniciar un mapa conceptual on mostrava les relacions entre C-T-S. Es tracta d’una relació complexa, la visió de la qual ha evolucionat al llarg de la història, tal i com mostra l’article. D’aquest primer mapa conceptual en destacaria la perspectiva determinista, ja sigui tecnològica o social. L’article remarca més el rol de la psicologia (i no tant l’educació com en el mòdul)
Finalment, desprès de la lectura del mòdul de l’assignatura i la participació al debat (que comentaré en un altre punt) vaig elaborar la versió final del mapa conceptual utilitzant el programa c-map. En aquest mapa destaca la importància de les TIC en l’educació, doncs formen part de la nostra realitat, i l’escola no pot allunyar-se’n mai. Constantment parlem de relació i interacció de tots els conceptes.
M’agradaria fer un breu comentari sobre la utilització del programa c-map. És la primera vegada que l’utilitzo i, sincerament, m’ha sorprès. Un cop superada la por inicial, vaig adonar-me que es tracta d’un gran recurs per a l’elaboració de mapes conceptuals. De fet, l’important no és el programa ni les seves opcions, sinó la capacitat de síntesi i de resum que permet aglutinar totes les conclusions que apareixen desprès d’una llarga llista de dubtes, suggeriments, revisions de conceptes, reestructuracions.... De fet, la primera versió del mapa conceptual va haver de ser reestructurada després de la lectura del mòdul de l’assignatura.
.


PARTICIPACIÓ AL DEBAT

La meva participació al debat ha estat principalment a la carpeta CT-a l’escola. També he participat a la carpeta relació CTS (concretament al fil determinismes).

En primer lloc vaig participar en el fil de debat sobre les TIC a l’EI. La conclusió a la que vaig arribar va ser : si volem oferir una formació completa als nostres alumnes no podem obviar la presència de les noves tecnologies a la nostra societat i hem d’integrar-les correctament a l’escola.

En segon lloc vaig participar en el fil de debat sobre la transversalitat de les TIC. La conclusió a la que vaig arribar va ser : el primer objectiu és que els alumnes siguin capaços d’utilitzar-les. I la millor manera de fer-ho és fent un treball específic de les TIC des de l’aula d’informàtica.

En tercer lloc vaig participar en el fil de debat sobre el rol i l’essència del professor. La conclusió a la que vaig arribar va ser : és necessari un canvi en la formació del professorat per tal que la professió es prengui seriosament.

Arribats a aquest punt, em vaig adonar que calia participar en dues carpetes diferents, així que vaig participar en el fil de determinismes. La conclusió a la que vaig arribar va ser : és la societat la que es mou al ritme que marquen els canvis tecnològics. I gràcies a això, progressa

Per finalitzar, vaig fer una última participació de síntesi seguint les pautes marcades pel consultor.

M’agradaria destacar que el format d’aquest debat realment ajuda a la reflexió i ha estat molt interessant. En moltes ocasions els debats de la UOC suposen llegir desenes de missatges que al final no saps d’on surten, repetir moltes vegades les mateixes idees. etc. Poder escollir els fils on participava ha estat molt positiu. Realment ha estat un debat reflexiu: el sistema d’argumentació (mai havia utilitzat el model de Toulmin) , els a-maps i la síntesis han facilitat la reflexió. Hem d’aprendre a aturar-nos de tant en tant per poder fer-ho.

CONCLUSIONS


Desprès del treball realitzat, m’agradaria exposar les conclusions a les què he arribat desprès d’aquesta activitat.

.-La relació entre C-T-S és molt complexa, tant, que fins i tot podem afirmar que ha de ser concebuda com un tot. Tal i com diu Domènech i Tirado (2002) : “una sola totalitat que requereix un tractament holístic”. La psicologia, des de diferents disciplines, ha anat construint aquesta relació (C-T-S).

.-L’educació també forma part d’aquesta relació, doncs no es pot permetre allunyar-se’n. Una mostra n’és la tecnologia educativa, encarregada d’estudiar el disseny, l’ús i l’avaluació des de les TIC en activitats formatives, o el fet que la UE hagi establert programes marc per potenciar la incorporació de les TIC a la societat (eEurope, eLearning).

.-Es requereix una alfabetització digital. Les TIC han passat a formar part de la nostra realitat, i l’escola no pot quedar-se’n al marge. Pel que fa a la manera com hem de treballar-les des de l’escola és doble. Per una banda, cal fer un treball específic des de l’aula d’informàtica. Per l’altra, cal dur a terme un treball transversal. Perquè aquesta introducció tingui èxit, però, caldrà disposar dels espais i recursos necessaris, una bona formació del professorat i, sobretot, motivació i una actitud positiva davant el tema.

.-Cal oblidar els mites. Les tecnologies no són positives per se, cal mantenir la prudència quan les usem i saber-ne les limitacions

.-El rol del professor és el de guia de l’alumne, qui es converteix en un constructor de coneixements. En aquest punt, és important tenir en compte el triangle interactiu de Vygotsky.

.-Determinisme tecnològic vs determinisme social. En el debat he hagut de defensar el primer, tot i que en alguna ocasió a contracor. Se’m fa molt difícil pensar que en un tema tan complex com aquest tot és blanc o negre. Caldria parlar d’una interacció entre la societat i la tecnologia.

.-Importància de la psicologia cognitiva, que ajuda a definir les TIC com una eina important del desenvolupament de l’aprenentatge significatiu.